Omaira Delgado va arribar a Espanya des de Colòmbia el 2006. Va ser una de les centenars de temporeres reclamades per empreses de la fruita per a la campanya estiuenca. Va repetir l’any següent i ha fet el mateix des de 2018. Als 53 anys, treballa durant uns mesos per a ActelGrup, companyia ubicada a Girona. Com els milers d’altres persones contractades en origen anualment, es dedica a fer les tasques que la ciutadania autòctona rebutja. Quan acaba la campanya, torna a Colòmbia per intentar gaudir del que ha guanyat i estalviat a Catalunya.
“Amb la meva edat, a Colòmbia ja no trobes res. Soc mare de tres filles i he de pagar la universitat de la petita i mantenir la meva mare, de 75 anys”, explica acabada d’arribar de la jornada laboral a la factoria. Del que guanya cada mes, uns 800 euros els envia a la família. A més, de la nòmina li’n descompten l’allotjament, prestació que qualsevol empresa ha d’oferir a aquests treballadors. També li’n treuen, de manera gradual, per al preu del bitllet d’avió de tornada al país d’origen, ja que el d’arribada l’ha de pagar l’empresa contractant.
Comparte si te ha gustado:
