Consumim fins i tot sense adonar-nos-en. Creem riquesa sense ni tan sols imaginar-ho. La vida, intervinguda pel productivisme, s’ha convertit en una competició en què sempre guanya qui més té, el que guanya més diners, el que gasta més recursos. Alguns encara en diuen progrés. No tot està perdut. Des de fa dècades, pensadors d’arreu del món s’aturen a reflexionar cap a on ens porta un món turbocapitalista. I el millor de tot: fan propostes per sortir de l’embull autodestructiu. Ara, el filòsof André Gorz revisita el panorama editorial espanyol mitjançant una antologia de textos anomenada Crítica de la razón productivista (Catarata, 2023).
El productivisme es podria definir com un tipus d’ordre social, amb influència en la dimensió material i ideològica, en què la finalitat última de la societat és produir per produir, tal com defineix Joaquín Valdivielso, editor de l’esmentada publicació i professor de filosofia moral i política a la Universitat de les Illes Balears. En resum: produir com un fi, no com un mitjà.
Comparte si te ha gustado: